Vídeo: La competencia lingüística en los currículos de ciencias 2024, Juliol
La informació sobre el nivell de coneixements lingüístics del sol·licitant per a un currículum no és primordial, però és molt important. Aquesta columna s'ha d'omplir no per mostrar, sinó amb tota la responsabilitat, ja que molts reclutadors comproven aquesta informació en primer lloc. Hi ha diverses posicions que és simplement impossible d’ocupar si l’aspirant no pot parlar, llegir i escriure lliurement en una llengua estrangera.
Com que el currículum vitae és un document força concis, de vegades és difícil per a molts mostrar-lo de manera fiable el seu nivell de coneixements lingüístics. Per a currículums, qüestionaris i altres documents, el millor és utilitzar la classificació internacional segons la qual es determini el coneixement. Es tracta d’una mena de codi, a l’hora que l’empresari vegi immediatament el coneixement del seu empleat potencial per un idioma estranger.
Coneixement d’idiomes: per què aquesta informació al currículum?
La globalització de l’economia guanya impuls cada any. Moltes empreses busquen socis a l’estranger. Alguns hi troben inversors, d’altres troben proveïdors i d’altres en troben clients. I si la conclusió de contractes previs i transaccions és tasca de alts directius altament qualificats, el manteniment de noves relacions i la implementació de la majoria de processos de treball quotidians cauen en les espatlles dels empleats habituals. Com a resultat del seu servei, han de comunicar-se amb socis estrangers i, per regla general, han de parlar una llengua estrangera, la majoria de vegades en anglès, ja que és la més estesa al món, inclosa en l’àmbit empresarial.
En alguns casos, els empresaris recluten empleats que coneixen dialectes menys comuns: alemany, italià, xinès, suec. Aquest requisit depèn del país amb què l'empresa hagi establert relacions comercials. Al mateix temps, el sol·licitant s’aprecia més en el mercat laboral, millor parla una llengua estrangera. En un currículum, el nivell de coneixements se sol prescriure en paraules, sense detallar-ne el coneixement. Al contrari, en aquest tema, és millor no subestimar ni exagerar les teves habilitats.
Com mostrar aquestes dades?
Moltes persones, escrivint un currículum, escriuen que coneixen perfectament una determinada llengua estrangera o només tenen habilitats conversacionals, que es comuniquen amb fluïdesa sobre temes quotidians. Tanmateix, aquesta informació no porta una càrrega semàntica especial, és borrosa i no té suport de cap dada. El coneixement es pot confirmar per fets molt concrets:
- Indiqueu com, on i durant quin període va tenir lloc l’estudi d’una llengua estrangera: a l’escola, institut, a les classes amb un tutor, als cursos.
- Indiqueu la presència d’un diploma, certificats i altres documents que confirmin el coneixement.
- Es pot parlar de l’experiència de viure a l’estranger (si ho fos realment).
Un empresari o un reclutador no podrà avaluar el coneixement del coneixement d'una persona en frases com "sé perfectament l'anglès" o "parlo hebreu". És molt més raonable utilitzar un sistema europeu especial d’avaluació d’idiomes per demostrar les vostres habilitats.
Classificació internacional
Hi ha dues maneres de demostrar la competència lingüística per a un currículum:
- Sistema del British Council.
- Mètode CERF
El primer és més senzill i familiar, segons es pot avaluar el coneixement d’una persona a tres nivells: primari, secundari i avançat.
El segon sistema està més avançat, però en molts aspectes es fa ressò de l’anterior. Per regla general, és amb el mètode CERF que es plantegen problemes per a aquells que no saben escriure el nivell de coneixements lingüístics en un currículum. Pot correspondre als graus A1 o A2 (nivell d'entrada), B1 o B2 (nivell intermedi), C1 o C3 (nivell avançat).
Primer nivell
Una persona que els seus coneixements estrangers estiguin limitats al nivell A1 (o principiant), en un idioma estranger només pot dir-se sobre ell mateix la informació més bàsica: nom, edat, respondre preguntes monosil·làbiques curtes. No és titular de la carta, però podrà llegir frases curtes i gramaticalment simples.
El nivell A2 pot semblar diferent com el del pre-intermedi. Està assignat a escolars de classes elementals o mitjanes o a aquelles persones que hagin superat diverses classes per aprendre una llengua estrangera. A la pràctica, una persona es pot comunicar més o menys lliurement amb un interlocutor d’idiomes estrangers sobre temes quotidians, demanar indicacions, fer compres, trobar la informació necessària mitjançant signes, escriure una història breu sobre ell mateix. Per a un currículum, la competència lingüística pre-intermèdia no és prou alta com per indicar-la com a avantatge.
Nivell mitjà
Igual que l’inicial, el nivell mitjà està dividit en dos tipus, a saber, B1 (Intermedi) i B2 (Intermedi Superior). A la seva primera etapa, els estudiants poden parlar amb fluïdesa, llegir notes petites i no sobrecarregades amb articles de terminologia complexa, ficció, veure pel·lícules sense traducció, però amb subtítols. La carta tampoc està prou desenvolupada, però el coneixement en aquesta etapa ja és suficient per realitzar una correspondència personal o per escriure petits textos.
El nivell B2 encara és més avançat. Els que l’han arribat són capaços d’expressar clarament els seus pensaments en un idioma estranger, poden parlar de temes quotidians, discutir temes de negoci, llegir no només ficció, sinó també articles científics. Així mateix, el coneixement en aquesta etapa hauria de ser suficient per dur a terme la correspondència empresarial. Això, a més dels nivells següents de domini anglès, són els més significatius per al resum. Els que els posseeixen poden sol·licitar amb seguretat les posicions dels empleats que sovint es veuen obligats a comunicar-se amb els estrangers per problemes laborals.
Nivell avançat
A aquells que coneixen millor la llengua estrangera, però no són parlants nadius, se'ls acredita el nivell C1 (avançat). Segons la classificació, les persones que la posseeixen poden parlar, llegir i escriure lliurement en un dialecte estranger, utilitzant complexes construccions lèxiques i gramaticals per a això. Els que es troben al nivell C2 (Competència) no es poden distingir per la parla dels parlants nadius. Parlen sense accent, no només llegeixen i entenen textos de qualsevol complexitat i orientació, sinó que ells mateixos poden escriure articles periodístics i ficció.
Coneixement de la llengua russa
Cal descriure el vostre nivell d'idioma rus per als currículums en funció dels requisits de l'empresari. En alguns casos, la parla competent i un bon vocabulari són suficients. Els sol·licitants només poden sol·licitar algunes posicions quan tinguin una formació filològica (pedagogia, periodisme, lingüística). Per regla general, l'empresari presenta inicialment els requisits per a aquest tema.
